La Ciudad griega de Emporium / Pere Castanyer i Masoliver, Marta Santos Retolaza, Joaquim Tremoleda i Trilla
Castanyer i Masoliver, Pere


En: Desperta Ferro : Arqueología e Historia. Madrid, núm. 51 (Octubre 2023), p. ? : il.
Número dedicat a "Iberia griega".

L'enclavament grec de Emporion (Empúries, l'Escala), situat en l'extrem nord-oriental de la península ibèrica, al sud de la badia de Roses, té els seus orígens en un primer establiment de mercaders grecs, originaris de la ciutat de Focea, en l'antiga Jònia, arribats probablement fins a aquestes llunyanes costes des de la colònia de Massalia (Marsella), que havia estat fundada en els inicis del segle VI a. C. Juntament amb les restes, més limitats, de l'antiga Rhode (Roses), creada dos segles més tard en l'extrem oposat de la mateixa badia, els de Emporion representen els principals testimoniatges arqueològics de la presència grega en el límit occidental del Mediterrani.

Rhode : la "otra" colonia / David Vivo Codina
Vivó i Codina, David


En: Desperta Ferro : Arqueología e Historia. Madrid, núm. 51 (Octubre 2023), p. ? : il.
Número dedicat a "Iberia griega".

Rhode és, probablement, una de les colònies gregues menys conegudes del Mediterrani occidental. Diversos són els factors que han contribuït a aquest fet: el seu escàs esment en les fonts, la seva dinàmica històrica posterior i la seva pròpia modesta entitat, emmascarada per la seva molt més famosa veïna Emporion. La colònia estava dotada d'un excel·lent port, en realitat el millor del golf, però la seva connexió amb l'interior, especialment amb el gran eix de comunicació de la via Heraclea a l'oest, era relativament complicada a causa del seu entorn de marenys, per la qual cosa cal considerar al port la principal porta d'accés, no sols cap a la mar si no segurament també cap a l'interior, a través de les vies fluvials.

Arqueología de la retaguardia y los bombardeos en Barcelona / Laia Gallego Vila, Jordi Ramos Ruiz
Gallego Vila, Laia


En: Desperta Ferro : Arqueología e Historia. Madrid, núm. 50 (Agosto 2023), p. ? : il.
Número dedicat a "Arqueología de la Guerra Civil".

Barcelona compta encara amb nombrosos vestigis i cicatrius de l'experiència de rereguarda durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La seva petjada material es troba en el nostre entorn, conservant com menys una part de la memòria d'aquests fets històrics. L'arqueologia ens ajuda a recuperar-los i a integrar-los en la història del que coneixem i el que ens queda per conèixer sobre la Guerra Civil a la ciutat.

Arqueología del conflicto y memoria colectiva : la experiencia internacional / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: Desperta Ferro : Arqueología e Historia. Madrid, núm. 50 (Agosto 2023), p. ? : il.
Número dedicat a "Arqueología de la Guerra Civil".

L'Arqueologia del conflicte constitueix en l'actualitat la línia de treball que millor connecta les intervencions amb la societat, ja que l'estudi dels camps de batalla i les restes materials dels conflictes, l'obertura de fosses comunes, identificació de desapareguts, retorn de les restes als seus familiars o, simplement, dignificació dels enterraments, són entesos com un treball positiu i necessari per donar resposta a preguntes actuals i ajuda a comprendre el passat qüestionant el recurs a la violència primària. A més, la possibilitat que l'arqueologia forense pugui col·laborar de manera determinant en l'exercici de la justícia en els processos per crims de guerra o contra la Humanitat emparats per l'ONU, possibilita l'actuació guaridora de les conseqüències dels processos polítics i els genocidis a partir de dades científiques i no de pulsions ideològiques. La ciència s'imposa a la raó ideològica en la implementació didàctica de les polítiques de memòria.

Entre la nieve y la piedra. El paisaje románico del valle de Boí / Milagros Guardia
Guàrdia i Pons, Milagros


En: Desperta Ferro : Arqueología e Historia. Madrid, núm. 26 (2019) , p. 48-54 : il
Número dedicat a "El románico en el Pirineo".

La vall pirinenca de Boí la recorre el riu Noguera de Tor que, aigües amunt, està flanquejat pel camí que condueix fins al port de Caldes. des d'allí, per Arties, s'aconseguia el curs del Garona a través de la vall d'Aran. Aquest pas garantia, i ens permet explicar, els contactes transpirinencs que van tenir el seu immediat reflex en el romànic d'aquesta regió. L'article inclou un mapa de la vall en l'etapa del romànic, amb les seves principals vies d'accés i les esglésies més representatives.